Com el penya-segat enamorat de la mar a cops de petons constants. Com el llamp que canta amb veu de tro sota el cobrellit dels núvols foscos color tempesta. Com el brogit de dos cossos estimant-se sota la llum pàl•lida d'una lluna aclucant l'ull. Com el rellotge, que perd el temps de les piles que li porten la vida i escura els darrers segons. Com el cor que galopa boig per tu, silent fora el cos, sortint de les ombres quotidianes de la vida paral•lela.
6 comentarios:
Podemos y somos todo lo que la vida nos presenta cada día, solo el ser humano sabe adaptarse como nadie a las dificultades.
Feliz día
Besos
Se me da muy bien logrado el poema, amiga. De mucho gusto.
Abrazos
Somos soplos de vida y en su aliento nacemos y morimos...cómo no hacerlo?
Besos.
Absolutamente perfecto, Marisa.
Mi dulce poeta.
Com el penya-segat
enamorat de la mar
a cops de petons
constants.
Com el llamp
que canta
amb veu de tro
sota el cobrellit
dels núvols foscos
color tempesta.
Com el brogit
de dos cossos
estimant-se
sota la llum pàl•lida
d'una lluna aclucant
l'ull.
Com el rellotge,
que perd el temps
de les piles
que li porten la vida
i escura els darrers
segons.
Com el cor
que galopa boig per tu,
silent fora el cos,
sortint de les ombres
quotidianes
de la vida paral•lela.
Bello poema Marisa. Gracias por traerlo.
Un beso.
Publicar un comentario